XXIV Festival Internacional de Blues de Cerdanyola

A aquestes alçades, tothom coneix la llegenda dels Yardbirds, sinó la seva música; la banda va “graduar” a tres de les llegendes de la guitarra de Blues i Rock: Eric Clapton, Jeff Beck i Jimmy Page. Varen crear el hard rock partint dels 12 compassos del Blues, doblant els tempos i saturant els amplificadors fins al 10. En l’escena de clubs de la Gran Bretanya, the Yardbirds, the Animals, the Rolling Stones eren els amos de l’escena. The Yardbirds varen eixamplar les fronteres de la guitarra elèctrica, experimentant amb feedback, sustain, i  fuzztone. També varen encunyar i popularitzar el terme “rave-up”, una espècie de jam caòtica on es tocava amb molta força sense parar, no com a solistes,  sinó en grup, fins a arribar al clímax al cap de 20 o 30 minuts, un vibrant climax de decibels i de pura energia, i després—tornaven al tema per a una volta més. The Yardbirds varen ser el pont entre el R&B blanc de principis dels seixanta a  Londres i el caldo de cultiu de la psicodèlia predecessora del que més tard seria el heavy metal a la dècada dels 70. Si, the Yardbirds varen marcar el camí de la guitarra de Rock Guitar tal i com la coneixem avui.

No pretenem escriure un llibre sobre the Yardbirds aquí; això ja s’ha fet — tres vegades. Simplement, només reiterarem que the Yardbirds, potser més que qualsevol altre banda, va introduir la pirotècnia de la guitarra en el rock & roll en els seixanta. Presentant a Clapton, Beck i Page al mon, i donant-los molt d’espai creatiu, la banda va crear les bases no només de Cream, the Jeff Beck Group i Led Zeppelin (el sobrenom dels quals originalment era the New Yardbirds), sinó virtualment per a cadabanda de rock tocant amb distorsió, feedback i una descarada virtuositat en la guitarra elèctrica.

Ara, aquesta notable fita seria més que suficient perquè qualsevol banda mirés enrere amb nostàlgia, però aquesta banda encara evoluciona amb agressivitat. Tres anys després de ser introduïts al Rock & Roll Hall of Fame al 1992, the Yardbirds es van reagrupar, però es van mantenir a la rereguarda, posant-se en forma i preparant nou material. Això va canviar amb l’aparició del seu primer disc des de Little Games de 1967. El més sorprenent sobre aquest llarga durada, Birdland (en el segell Favored Nations Records de Steve Vai), és que després de 35 anys, el so segueix tenint el segell i l’electrificant marca dels the Yardbirds. Però també és molt actual, és una nova generació de valents, guitar-hero’s com els White Stripes, the Hives, the Strokes i the Vines connecten amb la revigoritzada audiència de Rock.
Entre els talents dels membres fundadors Dreja (guitarra rítmica, cors) i Jim McCarty (bateria, cors) han passat un munt de brillantíssims guitarristes.

La tradició dels The Yardbirds de treballar amb musics d’un talent i potencial extrems els ha portat a ser els que passin el testimoni a una nova generació de guitarristes.

Ben King, de vint-i-un anys, ens ha deixat a tots parats a la banda per les seves increïbles dots naturals i el seu sentiment cap a la nostra música . En Ben serà sens dubte una futura estrella de la qual n’estem orgullosos d’haver descobert i n’estem entusiasmats de tenir-lo a les nostres files.
Les primeres influències musicals de l’Andy Mitchell eren els grans guitarristes Jimi Hendrix i Jeff Beck, els seus ídols encara.

La seva personalitat musical reflecteix el seu amor per les bandes de Rock clàssic dels seixantes i setantes com Led Zeppelin, The Who i Free, entrelligats amb els clàssics del Soul dels setantes dels The Isley Brothers, Stevie Wonder, i la llegenda del Folk Joni Mitchell.
Com a músic en enregistraments, productor i music de sessió, ha treballat amb artistes com Loretta Heywood (Bomb The Bass) Nick Kershaw, Boo Hewerdine, Dave Dix (Black), Brian Eno i Damon Albarn.
David Smale és un magnífic baixista de nova generació. Ens aporta tant força com imaginació, ambdues coses importants, a la nostra secció rítmica.

Aquesta gran formació estan molt ben acompanyats a Birdland, que presenta a convidats especials com alguns notables de les sis cordes com Brian May, Slash, Joe Satriani, Steve Lukather, Jeff "Skunk" Baxter, Vai i Jeff Beck, que torna per donar-se una volta amb el seu antic chassis. Aquesta alineació de luxe, juntament amb la introducció del contemporary destre Mayo, converteix en disc en una festa d’amants del Rock.

Per tal de donar a conèixer a la banda i obrir-se a una nova generació d’amants de la música, els membres de la banda, per suggeriment de Vai, va decidir reenregistrar vuit clàssics dels Yardbirds: "I'm Not Talking" (amb Mayo a la guitarra principal), "The Nazz Are Blue" (presnetnant a Baxter), "For Your Love" (amb Johnny Rzeznik dels the Goo Goo Dolls’ a la veu), "Train Kept a Rolling" (Satriani), "Shapes of Things" (Vai), "Over, Under, Sideways, Down" (Slash), "Mr. You're a Better Man Than I" (May) i "Happenings Ten Years Time Ago" (Lukather). "Alguns dels temes antics sonen increïblement actualment," diu Dreja, "i avui dia, amb millors equips de so, entre directe al segle XXI perfectament be."

"Ho considero un gran honor que tots aquests respectadíssims músics hagin decidit venir a enregsitrar," diu McCarty. "Però de nou, the Yardbirds sempre han estat un punt de referència per a autèntics i exploratius musics, del passat i del present."

Aquestes reinterpretacions estan intercalades amb set temes nous que perpetuen la tradició musical dels Yardbirds—"Crying Out for Love," "Please Don't Tell Me ’Bout the News," "Mr. Saboteur," "My Blind Life", "Mystery of Being," "Dream Within a Dream" i "An Original Man (A Song for Keith)" — mentre donen regne solta a tot el poder i la capacitat de la nova banda.

Treballar amb el productor Ken Allardyce (Weezer, Fleetwood Mac, Green Day, Goo Goo Dolls), un renovat Scot que es va enamorar dels the Yardbirds quan els va veure telonejar als The Beatles al 1964, la banda enregistra el disc als Mothership Studios de Vai a Hollywood, amb acabats realitzats a uns estudis de Londres i a l’estudi de Jeff Beck’s a casa seva a Sussex.

"Realitzar el nostre primer àlbum en tants anys havia estat un objectiu en els darrers anys," diu Dreja. "Volíem fer els nostres temes originals i les noves però amb una producció moderna, mentre preservàvem l’essència de sempre. Per mi, no sembla que haguem estat fora durant 35 anys. Els Yardbirds segueixen estan a la cresta de la onada, una banda potent, que connecten en aquest àlbum."