Carregant Esdeveniments
  • Aquest esdeveniment ja ha passat.

Sala d’actes MAC, (Museu d’Art de Cerdanyola)

Gary Willis

Gary a tocat amb músics com Wayne Shorter, Allan Holdsworth, Hubert Laws, Simon Phillips, Joe Diori, Robben Ford, Pil Upchurch, i el grup Tribal Tech La revista Bass Player el defineix com “un dels baixistes més vitals dels anys 90″; UK s Bassist, com” un dels baixistes més exquisits del planeta”.

Colíder de Tribal Tech-juntament amb el guitarrista Scott Henderson-durant 20 anys, el grup ha produït nou CD aclamats per la crítica (el més recent, ‘Rocket Science’, va sortir a la venda el 2000). Willis va començar la seva carrera en solitari el 1996, amb el disc ‘No Sweat’, que inclou interpretacions del bateria Dennis Chambers, el teclista Scott Kinsey i instruments de vent i EWI de la mà de Steve Tavaglione. Va llançar ‘Bent’, el seu segon disc en solitari, el 1998, en què també toquen Chambers, Kinsey, Tavaglione, i al qual s’afegeixen el saxofonista Bob Berg i el bateria Kirk Covington de Tribal Tech ‘Bent’es un disc ple de composicions dinàmiques i improvisacions rítmiques que porten a les regles del jazz-com el títol suggereix-a doblar la realitat per encaixar el talent en una de les línies musicals més extraordinàries de l’escena actual.

Nascut a Texas el 1957 i actualment residint a Barcelona, Willis va estudiar Composició i Improvisació de jazz a North Texas State University. Va ser llavors quan, després d’anys d’estudiar guitarra i baix, va decidir decantar únicament pel baix. Va abandonar Texas per anar a viure a Los Angeles el 1982, on va ser professor del prestigiós Musicians Institute a Hollywood i, posteriorment, també de l’Institute of the Arts a València, Califòrnia.
El 1993, Warner Publications publicar ‘Bass Lessons with the Greats’, un llibre que inclou un capítol sobre l’acostament únic a la improvisació de Willis. Després del vídeo educatiu ‘Progressive Bassics’ (1992), centrat en la tècnica que utilitza en l’harmonia, Willis es va llançar a l’escriptura i va publicar quatre llibres especialitzats. El 1998, Hal Leonard Publications va posar a la venda ‘Fingerboard Harmony for Bass’, una obra que va portar a la revista Bass Player a definir Willis com un “mestre modern”. ‘The Gary Willis Collection’, la seva segona publicació editada per Hal Leonard, és un llibre que conté 11 transcripcions de temes originals de Willis i que també inclou el clàssic contemporani ‘The Necessary Blonde’, una de les dues composicions incloses en el llibre publicat per Sher Music ‘The New Reial Book-Volume Two’. Els temes ‘It’ s Only Music ‘i’ The Everlasting Night ‘dels seus discos en solitari també s’inclouen en’ All Jazz Real Book ‘, de Sher Music. El gener de 1999, Hal Leonard publica ‘Ultimate Ear Training for Guitar and Bass’, un llibre que, segons la revista Bass Player, és un “excel·lent mètode per ajudar a desenvolupar l’oïda musical i connectar-lo a través de les mans amb l’instrument”.


Llibert Fortuny

És un dels més destacats i reconeguts músics i compositors de jazz de Catalunya dels nostres temps. El seu estil, que mescla jazz tradicional, amb elements de l’electrònica és fruit d’un talent innegable però també d’una dedicació plena i unes ganes d’innovar i renovar en l’àmbit jazzístic. El seu estil és indefinible, ja que aborda música de Mozart així com fa loops amb l’ewi. Llibert ha tocat en els més prestigiosos festivals de jazz de l’escena nacional. Entre els més destacats: el Festival de Jazz de San Sebastián el 2006, el Festival Internacional de Jazz de Barcelona en vàries ocasions, el Festival de Jazz de Terrassa o el Festival de Jazz de Vitòria el 2009. Això només és la punta de l’iceberg, també ha estat en els festivals de Figueres, de Vic, de la Pera, de Girona, Sant Fruitós de Bages, Ciutadella, al Mas i Mas, el Riberamusic, el Senglar Rock o al Festival Grec de Barcelona entre molts altres. Ha tocat fins i tot en el festival Music without Borders de Chicago i el festival Catalan Days de Nova York. Sempre generant una crítica estupenda. Ha fet moltes aparicions a la televisió, moltes d’elles en reproduccions de concerts, però també en programes com per exemple el de “El músic del mes” de TV3, o “Un tal jaç” del canal 33. Ha aparegut en molts programes de l’Enderrock TV, com a protagonista o de passada, com també en la revista Enderrock i la Jaç, amb la culminació de sortir en la portada de l’Enderrock de l’octubre del 2007 a pèl amb el saxo per la presentació del disc Double Step en el contingut de la revista. També va ser la imatge del mes de maig del calendari de jazz català del 2010 i va fer la sintonia de la Marató de TV3 del 2008. Aparicions a la ràdio en programes tan reconeguts com Discópolis de RNE 3. Actualment Llibert Fortuny amb 42 anys, en plena carrera musical està ficat en una infinitat de projectes diferents i sense parar d’innovar i aprendre.